Ressegueixo les línies del teu cos en la meva memòria de sal. Dits d'aigua.
I els llavis s’obren, lúbrics, amargs, mes enllà del desig.
M'arrabasses la pell cremada i l'alè de l’orgasme.

Lluny de mi, bull la teva absència en la casa sola de tu i d’elles.
Fotograma fitxa on et mous sota meu. Ocell en el palmell. Ona i vent a la cara.

...
Dins aquesta calor fins el cansament. Espesses estones com embarrancar el cotxe en la sorra polsegosa. El carrer sota la llum vertical. Només ombres en el record.
...
T’he buscat de la mateixa forma de cada dia. Repetida, obsessivament. No trobo més que un alè,
l’aire perdut de les ombres que han passat. Una constant d'absència.
Trenta-dos cops i un lament. Dotze penetracions i un gemec.
...
De cop, els núvols, el fred inesperat a la finestra.
...

divendres matí (d'un)

Inventaris de signes. Significats tancats. Grans portes metàl·liques obrint-se
en un matí on els fils del somni voleien encara en la teva mirada.

M’aturo i t’escolto. Em parles de lo mateix, a cada moment. Les paraules,
les mateixes paraules en un gir que troba les cruïlles i els sostres del carrer on la pluja cau d’una forma fosca. Per les finestres obertes veus les cases ventilant-se d'una nit atapeïda.

diumenge matí (de dos)

Te'n vas uns dies, un campament al delta. I queda un silenci. Una tristesa que omple la teva falta. En l'absència ets solidifiques, es fa conscient la teva veu, el teu gest que omple la casa i la meva vida. En l’acceleració, el vertigen, dels rellotges i dels dies, ets aire on respiro. Ara, quasi imperceptible, invisible, l’aire es gela. Una boira transparent. Cristalls microscopis fets de les paraules que ara no sento.
El lloc de les coses que estimen quan els calaixos del nostre cos són buits.