A vegades una gent em contesta al matí les preguntes inquietants que m'he fet amb altre gent les tardes anteriors.
O persones que no es coneixen semblant mantenir una conversa, a traves del dies, a traves meu.

Altres cops, gent em mostra els llavis, i em confessa malalties: i em pregunto de mi com a extrany metge,
però no hi han paraules enganxades en aquestes mucoses, si en els altres llavis malalts.
Altre gent busca proves de culpa, o el seu propi destí, a on jo llenço les escombraries.
O em segueix en passejades nocturnes, per descobrir entre les meves ombres el desig. I no saben que jo mateix dubto del meu rastre.

Altres mostren les seves dents en un somriure proper a la maldat,com en grups de hienes.
Potser per no sofrir ells, buscant el sofriment nostre.

Giro la mirada. Frases fútils de coses fútils. Per la finestra. el sol entremig les persianes. Mous la mà, espantes les males idees.

Fissures.