Un vòmit d’esperma i de fel oblidada.
Grumolls de lletres que no arriben a paraules però si a frases.
Les teves mans captives a vitrines de museu resclosit.
Qui ens salvarà dels guies alienats? Del mati on treballen el seu buit
fins omplir de sorolls de mort el nostre menjar?

Et quedarà el carrer, després, i la nit i els cicles de la lluna. La pluja i tu.
Tu mateix esperant en un viatge on t’has perdut en estacions diferents.
Ciutats on arriben les marees però no el mar.

Resseguir el caminar de la gent, com un vol d’ocells. I el color
indefinit del somni. Allà, els nostres braços, figura de contacte,
les paraules detingudes, el somriure d’uns ulls on tot és possible.
La por visible en els meus palmells. O potser suor, o potser moll del teu sexe.

Zero, ú, zero, zero, ú, zero. Contrasenyes rovellant-se en butxaques
de la roba que no portes.