Un tret obrint els camins de la nit. Dolor.

Les mínimes rutes on acaba per moure's el trànsit lent d’una vida.

Despertes de la migdiada a una tarda on ja quasi no queda res de la sorra de l’estiu.
Fa un moment, entre les columnes de fum del fràgil somni: pensament impossibles.

A la paret es mouen les ombres de les fulles de l’arbre del carrer.

El sol en els límits concrets del quadre. Pintura. L’art del moviment i de la mort.

El tret esquinça el guix. Trenca el maó, i penetra a altres habitacions. Ja res teu.

Nu de veus. Com un mag, mous les mans i de l’aire buit sorgeix l’aroma d’una noia nua. Angoixa antiga.