El plaer d’oblidar el camí, d’esborrar el rastre. Per descobrir-lo
a estones, en anys. Fascinar la mirada.

L’aigua sota la superfície. Submergir-te en tu fins sentir les explosions solars, dins.
En el teus ulls es dibuixen les marques. Cal·ligrafies perfectes. Roig en blanc.

Lo que comparteixes mes enllà del temps, de l’espai, i que et crea.
El marc de les portes, les rajoles i les seves figures. Las frases absurdes,
amb les que lluites contra la desraó, la maldat i el desfici.

Reconeixement abans de l’alba. Qui ha estat en el teu somni, es dutxa i fa servir
el teu sabó que no t’agrada. Però els llençols no tenen record d’ell.
Et fragmentes amb la teva mirada. Entre els corredors circulars,
mai havies estat tan lúcid.

Escales del desig. La seducció, ferida oberta en algun lloc. Que només pot aturar ella.
Quan s’acosta. L’instant en suspens. El salt al buit des del somni.
El bes i l’abraçada, on mort el cos.

Els fils del somni que han arribat fins aquí, i que no agafes, i el vent s’emporta.
Aquest oblit d’actes i records interns. Els corredors de dins, on arriba la llum equivoca del vitralls dels altres.

És el gest que evites i fas i et roba a tu mateixa, en el que jo em perdo.

En algun moment tot era senzill i clar i riure. I en algun moment ho tornarà a ser.
Però no ara, que del somni m'arriben trossos que no puc encaixar.

I fa estona que escric i no m’aixeco, i em venen elles

a dir bon dia de la seva manera, fades reals que em diuen i m’ensenyen

el nom i el lloc de cada cosa.