Marcar el dia, i còpia la data en centenars de papers. No son absurdes les seves decisions.
Demostracions de poder. Qui esta amb ells. Tu no: no ets dels seus. Quietud.

Una rialla entre les columnes. D’una manera barroca estableixen les pautes,

en una cerimònia de la que escapes enfonsant-te en el son.

El teu nom en els opositors, o potser en els corregits. Part dels teus dies, de teu destí,

en les seves mans. Inconscients.

Una mescla de por i desconfiança vers ells i els seus gestos.

T’apuntes a processos. I en el moment d’inscriure’t, et guanya l'estranyesa.
T'aprendràs les llistes del nombres inclassificables, i de les inscripcions absurdes

en un esforç inútil, perquè les seves preguntes alienes als índex

et mouran al vòmit.

I entremig, inesperades ajudes, vincles, ferro.

Llistes d'admesos. Llistes d'exclosos. Funcionament normal i quotidià de la vida.
Però un magma resinosos ens taca la roba i embruta la pell. Àcid.

El teu nom no es a les llistes. Però, quin es el teu nom?

Hi han llistes amb un sol nom repetit monòtonament fins al final de la pagina. Fissura, terror.
Hi ha qui escriu el seu en llapis, a la paret. I qui tatxa el d’altres.

Expert coneixedor de les rutes del metro, en les andanes de les diverses estacions vas deixant copies. Fins buidar els prestatges circulars.

Una estació porta el teu nom d'abans, no el de demà.

Darrera els fulls, els textos verídics de la terra. En equacions embogides.

Estranyesa de portes que ja no s’obren, inutilitzades. I el teu cos en translació.

En la superfície de la mirada, en la seva bellesa.
Ambigua. De significat obert i ocult. Res, només musica.

Mirades que retens encara quan ja has oblidat els rostres.
Al mig d’una sensació de cansament, maltractant els ossos, de brutícia penetrant-nos en la pell.

Agraïments sincers, a prop de la tendresa, i del color. La gent passa en una roda que no s’atura. Veus amigues entre una resta implacable d’hores, enfrontaments fútils.
Inutilitat sense motiu de converses. Batalles d’aire.

Que queda del temps de treball, sense res? Buidor.
Un baixar del tren en l’estació equivocada.
I entre els papers estèrils,
petites lletres de fusta per escriure el nom d’uns ulls. Que no saps, que no tenen nom. Encara.

No has entrat en joc, creus