El tacte dubtós de les teves mans sota la pluja. Els que no tornen, mai.
A les butxaques, sorra humida per les tombes i un plor de més endins.
Fragilitat de les línies que ens mantenen aquí. I el tremolor dels cossos i els esvorancs
inesperats d’un paisatge on els núvols avançant. L'abraçada atura el desgast del temps,
l’erosió de les hores. Però no el buit aclaparador de lo inesperat.

A les finestres, lligues cordills de colors. Mantres de l’alegria i l’esperança.
I amb els dits aguantes els vidres. El ressò del temporal, les ones desfent la platja.
Circumloquis espirals. Escales sota el desfici.
T’apareix un cos com un ocell perdut a la teva habitació .

Prens apunts, i tal com els escrius, els còpies a les parets. Per tothom
i per ningú. Per noms determinats també: mai arribaran a llegir-los.

Apunts, primer pas per altres coses, que no seran. I els que son, correccions
futures, possibles, improbables. Llenguatges estranys, però quin es el teu?

Els colors nítids i vius. Figures en els rostres com les línies dels vols d’ocells.
Desterrat en algun moment d’un lloc que has perdut. Fissures en la matèria
del record. Essències. El somriure d’una dona obrint-te la porta, en les pupil·les
el relleu del seu cos. Actors d’un teatre. Escenaris. Columnes.

Et reconec en el mirall. I dins, seria possible abraçar-te. Com cavalcar en la nit
cavalls al vent i a la sorra, desert o platja. I entre les cames, notar com palpites.

Vas escriure a les parets blanques d’altres habitacions teves. Petites frases,
quasi petits poemes. Que no s'esborraven, que quedaven en una casa
que ja no era teva. Apunts que molt temps després ja no recordes.