Sota els arbres del passeig, per un moment un tremolor imperceptible de les coses,
i la seguretat de la finitud de tot això. Es dir, de mi.
Una certesa molt trista, com una mort sua, casual. Però mort.
Quan tu ja no hi siguis, jo tampoc hi serè. I els escrits es perdran, com les imatges,
com les teves paraules en el seu record, com tu mateix. Només un dolor d'absència.
Fins aquí, aquí toques paret, toques os, no hi han urpes, ni ira, només tu mateix.
Des de aquí, reconstruir de nou l’estima i l’amor.

En un joc de llums. El carrer de nit. Semafors vermells, fars dels cotxes,
llums de posició, de fre.

T’agrada tornar al final de la jornada. No massa ferit. Sense sofriment, només cansat.
El cansament pur d’una condemna ja complerta.
Els carrers paral·lels al principal. El teu pare tornava a casa de nit.
Estona a estona has construït la teva, la casa on hi han les teves filles, la teva dona, la teva família.

Sota els arbres del passeig, per un moment un tremolor imperceptible de les coses,
i la seguretat de la finitud de tot això. Es dir, de mi.

Certesa.