El gir de la roda d’aigua en el temps lent de la sorra. Els corredors foscos i freds de sota la muralla. Laberints de gestos on oblides amb qui et creues. I el vent. Catàleg improbable de musiques emmudint en la teva veu, i el somriure d’elles. Llibertat.

Del vol dels ocells, la línia que dibuixen contra el cel, i que es crema abans d’imprimir-se en els teus ulls.

De la por, viure ja en l’ahir. Ser passat. Mes enllà del desgast d’aquest cos on t'assentes i dorms.

Amb les mans agafes l’esfera sense superfície de la llum del capvespre. La talles, amb ganivets de frases no només buides o retòriques. Jaculatòries d’alguna secta dels boscos d’arena.

Vetllar l’espera. L’horitzó s’allunya, però el paisatge del bes és entre aquests carrers.

Escales del desig. La seducció, ferida oberta en algun lloc. Que només pot aturar ella.
Quan s’acosta. L’instant en suspens. El salt al buit des del somni.
El bes i l’abraçada, on mort el cos.

Els fils del somni que han arribat fins aquí, i que no agafes, i el vent s’emporta.
Aquest oblit d’actes i records interns. Els corredors de dins, on arriba la llum equivoca del vitralls dels altres.

És el gest que evites i fas i et roba a tu mateixa, en el que jo em perdo.

En algun moment tot era senzill i clar i riure. I en algun moment ho tornarà a ser.
Però no ara, que del somni m'arriben trossos que no puc encaixar.

I fa estona que escric i no m’aixeco, i em venen elles

a dir bon dia de la seva manera, fades reals que em diuen i m’ensenyen

el nom i el lloc de cada cosa.