Paraules d’aigua en fulles de vidre. Entre el desig i l’esperança i el somriure.
Signes de fum. Antics focs que incendien cossos nous.
El roig com un fervor, un bullir, en les parpelles tancades.

Interrogants, metralladores contra les parets d’aquest ara. Preguntes.
Ales d’ocells en una angoixa que es desfà contra les lletres.

Imagines escultures i sent el seu relleu a les mans. Superfícies de sers improbables.
Tacte de la ceguesa penetrant en les fissures de l’esfera perfecta.

La musica. Terra d’agua. Canals entre l’aspre buidor i els deserts estèrils. Entre l’odi
i els fútils ganivets de l'insomni. Que porten aquests canals entre la foscor?

Al mig del carrer, anomena els desertors de causes injustes.
Crida per el seu nom els assetjadors. Camí d’altres boscos.

En els colors del terra, en la llum d’una estacada, l’ imperceptible
aire d’altres moments. Vidres trencant-se. Frases que no porten la veritat,
però si les seves hipèrboles.
Figures geomètriques a tinta xina en quaderns escolars.

Entre parets, una musica que no identifico, i el teu somriure.
Si m’aboco, els records es solidifiquen en trinxeres de perill i mudesa.
Si m’aparto, l’abisme entre la pell. Surto amb una llanterna a ple dia,
recerco escales i corredors. El passat es remou. Animal desventrat.
La memòria pot ser un calidoscopi, un lent fregar les perilloses cuixes del desig.

El nom de les cruïlles i de les voreres. Els prestatges numerats de dins els armaris.
Peticions. Fre. Velocitat progressiva dels vagons en el desfici d’aquelles hores que esborro

fins reconstruir-me, com en un joc de daus. Cares. Lo que no significa, i la veritat en un lapsus.
Suor de gimnàs. Teclejar en un ordinador. I l’aire clar. Riure.

Us espero. Qui em falta, amb certesa.

Després de la pluja, en un aire estrany, m’adormo.
Somio amb la llum que flota en l’aigua,
en els trossos de corda mig podrits d’una platja, en els rostres que he vist avui i
que en aquest moments s’enfosqueixen fins l’oblit.

No equivoquis el dia de la data. Escriu amb lletra pulcra el nom
de malalties, tumors, desficis, buidors. Posa el segell
en el frontispici dels llibres profanats i tanca als armaris tot possible dubte.

Surto al carrer en el capvespre, els núvols tenen les figures de l’esperança
i m'esperen darrera les hores, amb una lleu indiferència feta de desig.

En la muntanya, amb les estaciones, construiran escales de pedra fins la carena.

En la superfície de la mirada, en la seva bellesa.
Ambigua. De significat obert i ocult. Res, només musica.

Mirades que retens encara quan ja has oblidat els rostres.
Al mig d’una sensació de cansament, maltractant els ossos, de brutícia penetrant-nos en la pell.

Agraïments sincers, a prop de la tendresa, i del color. La gent passa en una roda que no s’atura. Veus amigues entre una resta implacable d’hores, enfrontaments fútils.
Inutilitat sense motiu de converses. Batalles d’aire.

Que queda del temps de treball, sense res? Buidor.
Un baixar del tren en l’estació equivocada.
I entre els papers estèrils,
petites lletres de fusta per escriure el nom d’uns ulls. Que no saps, que no tenen nom. Encara.

No has entrat en joc, creus

Ahir (dimecres)

Arribo a no saber que escric. I quan menys ho se, més repeticions de paratges.
Hi han els carrers comuns, però també carrers particulars d’escales on el teu cos si
ha passat algun cop. Potser fa molt. Hi han paraules antigues, que no dius ara.
Una llista de signes que s’enfonsa en túnels verticals. Figures. El traç d’una ma
en el dibuix d’un rostre. On ets tu?

Avui (divendres)

L’estructura es derrueix. Diferents moments que es barregen fins el límit
I es desfan. El somni foragita tota possibilitat de comprensió.
Mucoses inesperades.

Hi ha un somni, mes real que la tarda anterior en sales d'espera d’hospital:
el lent degoteig del minuts. Pèrdua. Nessum Dorma. Dolor de superfícies en gris.
Una sensació literal, que guanya el cos. Una malaltia dins, un oratge.

Hi ha un somni que no pots mesclar en les hores del mati. Incomprensible.
T’esberla la realitat i no saps ni qui es, ni on es.
Una fina ratlla de guix separa objectes i tensions, clips.

Amb qui somio de nit, i toco el seu sexe, com si fos meu?
I el desconec, signe, però no el rostre, no el nom.