Elements essencials. El codi exacta d’aquesta llum que entra per la finestra. De la veu que parla a uns ulls tancats.

De la respiració lenta i fonda de les cases derruïdes.

Et preguntaran dels llimacs de la nit. De la seva baba omplin tota la zona on no arriba el somni.

Els llocs on mai arriba ningú. On ningú ha d’arribar.

Sota els ponts hi han dibuixos, i sota les taules les línies de murals escolars.
A les capses de sabates s’acumulen papers i frases, fotografies en blanc i negre.

O elements banals. Construcció obsessiva d’escales inverses. Un lent encongiment fins la solitud i la mort.

Volar en el vent. Aire o aigua. O foc i flama i incendiar l’espai on ets.
Cercle. Dins. I en el gir, surts a la mirada nova.

En el llindar de lo allunyat i de lo proper. En un enfrontament en l’arena immòbil.
I en el rompell de les ones. Remoli. Descens vertical.

En les estances closes. I en el badiu. En aquest fum enmig de la pluja.
En el sentit dels rellotges trencats en els contenidors de paper. En el guix de la paret.

La mà estesa caminant en l’obscuritat. El contacte inesperat de la teva mà.
Per que s’alcen els druides i els bruixots emmudeixen?
Tradueix la frase en un gest de la teva ombra. Negació. Colors esgrogueïts.

El·lipsis. El lent espai que s’allunya de la mirada. Repetir el calc exacte.
Dels núvols i el vent.

Lector de nits. Despertes a matins de jocs. I en els finestrals
el vol dels ocells, sempre. Contra el cel gris.

Les rialles i la tarda es condensen en la felicitat que serà en el record.
Ara, només el fluir. Corrent quasi enigmàtic de vincles i gestos.

Et mires les mans. A la pell hi han espurnes de llum. De la seva llum.
I dins hi vibra la música.

Si.

(mans, espurnes, llum, Gamoneda?)

Dels dies, et queda a la pell un polsim fosc d’imatges. Un record de corrents elèctriques
apagant-se entre gestos i paraules. Una angoixa de velocitat terminal només despertar.

Dret i aturat enmig del vagó. Les cames tremolen buscant l'equilibri. Ningú et mira.
Ni et mirarà en el tren buit. Un tren endinsant-se en un somni d’oblit.

Et preguntes i crides i ràbies i t’entristeixes del curs dels esdeveniments i dels somriures.
El teu delta s'enfonsa en una pèrdua de mans closes i boira en les esquenes. Soledat.
I també calles i ocultes els motius i les raons de l’alegria, però entremig, rius i atures l'aigua.

I no ets sol. La teva cadira es com altres cadires. El teu lloc el comparteixes.
Púlpit de veus inverses. Inscrius frases en un llibre on el teu full s’estripa.