Xifres mòbils. Numeracions dels actes. L’aire del matí.
El sol. Les ombres del carrer, de la gent. Els cotxes, el pas a vianants.
Per altres, inventari de metalls, d´espècies marines. O només de bits.
Escales d’esglaons absents en la teva joventut. I és el record de la seva,
ara ja perduda o només absent, la que et sedueix. Històries denses fins arribar
a les mans sobre la pell tapada, els sexes en contacte.
La confluència de dos rius. Els remolins d’aigua on es mescla
la mort inesperada i el futur on tot era possible.
Perquè aquest matí? I perquè tu? I perquè ara?
Sense més dades el formulari és incomplet i la significació irracional.
Però no obriré aquella porta, escolto el frec de la fosca i també de l’aigua.
I el tren de la nit segueix amb el seu xiulet sense compassió per apartar els suïcides.
Estan aixecant parets, et ve a dir la teva filla, i et mostra fulletons publicitaris.
.
No dic el que desitjo. Enigma, per a mi mateix.
