Rutes marcades en groc, jocs de cartes incomplets, timbres de vibracions obscures.
El camí que et tornarà a casa, potser. El difícil equilibri de les coses i el temps.

Aquest matí, al carrer, sense paraules ni estructures ni miratges. Des de fa setmanes.
Els semàfors cecs i l’herba que creix entre el ciment de les voreres.
Tu. I mes a prop, la conscienciació ètica: no és possible la negació.

L’instant de revolta. Focs sinistres i el seu record que ens emmudeix.
Lectures del poeta del paisatge interior i de la llum. Gamoneda.
Res més a dir. Fins començar en un nou full.

I dels lectors magnètics. Esperances superficials entre dues aigües.

Llistes d'admesos. Llistes d'exclosos. Funcionament normal i quotidià de la vida.
Però un magma resinosos ens taca la roba i embruta la pell. Àcid.

El teu nom no es a les llistes. Però, quin es el teu nom?

Hi han llistes amb un sol nom repetit monòtonament fins al final de la pagina. Fissura, terror.
Hi ha qui escriu el seu en llapis, a la paret. I qui tatxa el d’altres.

Expert coneixedor de les rutes del metro, en les andanes de les diverses estacions vas deixant copies. Fins buidar els prestatges circulars.

Una estació porta el teu nom d'abans, no el de demà.

Darrera els fulls, els textos verídics de la terra. En equacions embogides.

Estranyesa de portes que ja no s’obren, inutilitzades. I el teu cos en translació.