Ahir

El foc es senyal. No el fum en el cel serè. I és símptoma si et crema
i t’allarga l’hora fosca on et perds en el pati vegetal.

Ja és dilluns, ja es nit. Ja no es possible una mort estúpida
a l’autopista un diumenge al mati. Amb tots els petits objectes de dins el cotxe bolcat
escampats pel terra. Inventari en colors de la tristesa i el dolor.

M’estic dormint. Més poderós que qualsevol paraula, frase, o creació,
l'ànsia del cos per descansar.

.

Avui

No lluitaré per un territori que no és el meu, ni pel desig d’un cos
que les marees que han sigut han fet ja estrany a mi.

Que faré en les altes hores que han de passar encara entre el cansament i el tedi?
Una comptabilitat implacable de les raons de l’aigua i de la pluja,
del cos moll i del crit ofegat de la tendresa possible. A les pantalles d’ordinador es repetiran consignes
de la buidor i de la desraó. Inutilitats que construeixen edificis que haurem d’enderrocar per viure.

Anorèxies: però enmig del vòmit hi han textos, pistes de la sortida. Laberints menors,
entre els maons i les canonades closes, i la maldat dels ferits.