Un mur obert a la tarda. Portals i portes. Hi ha una línia argumental en els escrits.
També hi ha una lògica de l’al·lucinació?

Et porto grumolls de fang. I en les butxaques tinc tòtems d’alabastre?

En els corredors hi ha una absència. I en les rajoles, gots plens de paraules liquides. Llum.
Perque la foscor es un ofegament en la quietud. Una angoixa penetrant les parets, desfent el cossos abans de la carícia i el desig.

Pujo les escales que després baixaré. Resseguir el relleu dels dibuixos.
Hi han portes al soterrani. I també esglaons que segueixen pujant.
Qui te cura de les plantes amb la mirada cega?
Qui deixa cada mati a la bústia la mateixa carta, incansablement?

A cops m’acosto, fins el vertigen, a un abisme que desconec, i que crema sord.
Però no traspasso el llindar marcat. He fet vots, promeses estúpides que no recordo,
però respecto.

Espero.

Lucidesa.