Escales del desig. La seducció, ferida oberta en algun lloc. Que només pot aturar ella.
Quan s’acosta. L’instant en suspens. El salt al buit des del somni.
El bes i l’abraçada, on mort el cos.

Els fils del somni que han arribat fins aquí, i que no agafes, i el vent s’emporta.
Aquest oblit d’actes i records interns. Els corredors de dins, on arriba la llum equivoca del vitralls dels altres.

És el gest que evites i fas i et roba a tu mateixa, en el que jo em perdo.

En algun moment tot era senzill i clar i riure. I en algun moment ho tornarà a ser.
Però no ara, que del somni m'arriben trossos que no puc encaixar.

I fa estona que escric i no m’aixeco, i em venen elles

a dir bon dia de la seva manera, fades reals que em diuen i m’ensenyen

el nom i el lloc de cada cosa.

Et desitjo, sortint de l’habitació en que mai has estat.
I en els teus ulls reconèixer el meu passat, que no has viscut. Des de molt abans.
La memòria es un joc, però barrejar les cartes dibuixa línies circulars, excloses.

El teu cos, tu. Incendis que no localitzo. Sirenes estranyes en la nit.
Despertar a altres. De la roda de gent que passa per davant meu, entre l’oblit i el cansament. I per darrera hi han els ancoratges de naus que no han marxat.

Entre les fustes podrides i l’acer d’aliatges, les rutes que no han seguit, el futur
en un degotall de dies esborrant-se. I tu, com una incògnita reproduint-se,
al mig. De formes diferents. Fragments de tu en altres.
Fragments de realitat, una esquena ferida, uns ulls malalts, el lent tedi.
No dic lo que desitjo. La llum em cega, i en els corredors ressonen els darrers crits,
però he sentit el teu riure allà.