Volar en el vent. Aire o aigua. O foc i flama i incendiar l’espai on ets.
Cercle. Dins. I en el gir, surts a la mirada nova.

En el llindar de lo allunyat i de lo proper. En un enfrontament en l’arena immòbil.
I en el rompell de les ones. Remoli. Descens vertical.

En les estances closes. I en el badiu. En aquest fum enmig de la pluja.
En el sentit dels rellotges trencats en els contenidors de paper. En el guix de la paret.

La mà estesa caminant en l’obscuritat. El contacte inesperat de la teva mà.
Per que s’alcen els druides i els bruixots emmudeixen?
Tradueix la frase en un gest de la teva ombra. Negació. Colors esgrogueïts.

Aplicadament busques llibres. T’empeny la bellesa, la màgia de les paraules
arran del deliri. Ereccions de membres d’aigua dins el teu cos d’herba.

La pluja dins els llibres. Imatges adolescents. Un rec de lletres desconegudes
fins la pell de qui estimes. Des dels núvols de l'absència. Soledat on s’inscriuen els altres.

I trobes de cop teories de Budapest. I es cert que escrius frases que no entens.
I et sembla percebre la segona vida de les coses. I que destrueixes murs
amb frases d’altres. Algunes citades, per que et son evidents. La majoria
amb la sospita de ressons que ja son la teva cal·ligrafia.

La mirada que em fascina i desitjo i anhelo posseir. La mirada que em buida.
La mirada que quasi mato a cada penetració. O a cada renuncia i allunyament.
Aquesta mirada que s'hem repeteix entre els anys, i que mai veure en el meus ulls.
O potser en el mirall, dins, del meu cantó. Des de dins, acabarà sent meva?