Quan acabi aquests temps sense hores ni dies, fins el cansament. Quan morin els monstres i aquest desesper buit,

por oberta als vents.
Quan s’aturin les ones de mars que no són, i deixin de rompre a platges de veus absents.

Agafaré el teu rostre amb les meves mans, com agafar aigua per veure.
I et diré els signes que he après i dels que desconec encara el só.

Des dels balcons, et faré llargues i pomposes reverencies
fins fer esclatar el teu riure, fins cremar tantes frases ja escrites.
I de les cendres. Dels fragments del meu gest en el teu record.
D’allà, el rastre en el teus dits. Tangible. Real. Dels meus.

T’esperaria en el Layon cada mati, entre un lent cafè amb llet i el diari.

Tampoc sabria lo que creix sota la pell.
I el per que aquell noia s’acosta, fins sentir la seva olor, i s’allunya.
Una camera fotogràfica sobre la taula. Fotografies.
Les fotografies que voldria fer jo, aquí dins, allà dins.

Entre les cues de gent, els colors de la roba, els rostres. En el despatx,
converses que no sento, i que no em són alienes. Quin son els altres rostres?

Entre la mescla, destrio el somriure i la joia al descobrir el petit ocell. Les mirades
dels colors de la mel. La fissura de la fotògrafa desconeguda,
que sorgeix entre les pàgines i les absències repetides.

No vull escriure el nom, però el pronuncio a l’habitació prop de la llum.
Em costa dir el nom de qui estimo, de qui desitjo. I com si em castigues a mi mateix,
dic el nom de l’horror de forma senzilla, clara, correcta. Esgarrapar-me per dins.
Exercicis masoquistes en llençols blancs. Purgues d’actes suspesos no en l’aire, entre les parets.

Després, de tu em queda la desmemoria instantània de lo banal i dels càstigs.

I la suma pacient dels petits esglaons fins algun lloc d’un mateix.

Em recuperes petits papers on t’escric adreces incorrectes, pistes incompletes.
Que tu utilitzes per mostrar-me una veritat, que no comprenc.

Dubto que no arribis fins aquí, algunes tardes. I mentrestant dubto, segueixo escrivint.
Fins copiar-te, lletra a lletra, el nom de l’alegria i de l’altre i de l’amor. Si arribés a copiar-los.
.