T’esperaria en el Layon cada mati, entre un lent cafè amb llet i el diari.

Tampoc sabria lo que creix sota la pell.
I el per que aquell noia s’acosta, fins sentir la seva olor, i s’allunya.
Una camera fotogràfica sobre la taula. Fotografies.
Les fotografies que voldria fer jo, aquí dins, allà dins.

Entre les cues de gent, els colors de la roba, els rostres. En el despatx,
converses que no sento, i que no em són alienes. Quin son els altres rostres?

Entre la mescla, destrio el somriure i la joia al descobrir el petit ocell. Les mirades
dels colors de la mel. La fissura de la fotògrafa desconeguda,
que sorgeix entre les pàgines i les absències repetides.

Escales del desig. La seducció, ferida oberta en algun lloc. Que només pot aturar ella.
Quan s’acosta. L’instant en suspens. El salt al buit des del somni.
El bes i l’abraçada, on mort el cos.

Els fils del somni que han arribat fins aquí, i que no agafes, i el vent s’emporta.
Aquest oblit d’actes i records interns. Els corredors de dins, on arriba la llum equivoca del vitralls dels altres.

És el gest que evites i fas i et roba a tu mateixa, en el que jo em perdo.

En algun moment tot era senzill i clar i riure. I en algun moment ho tornarà a ser.
Però no ara, que del somni m'arriben trossos que no puc encaixar.

I fa estona que escric i no m’aixeco, i em venen elles

a dir bon dia de la seva manera, fades reals que em diuen i m’ensenyen

el nom i el lloc de cada cosa.

El nom que no recordo, clau oblidada. La camera en suspens, imatges que no seran fotografies.
Cadenes d’oblits, i el tacte agradable del teu cos, quan t’acostes
i entres en contacte amb mi. Corrents magnètiques. Translacions en l’espai.

La pesada profunditat de l’aigua. Consciència de perdre l'aïllament. Foscor de gravetat.
La por de deixar de ser. Fusions. Creuar una ciutat.
On s’ajunten els mars, mes enllà dels noms.
Però no som mars, potser si aigua. Arribar a ser molècules. Consciències a nivells
impossibles. L’amor es una porta. Una curta carretera sense final ni rutes. Al record. Vertigen.

Aismalibar, nom mític en histories personals, mínimes, anònimes.
Missatges errats. L’autor que no recordes, i la cançó. Il·luminacions entremig de llistats.

A Walk On The Wild Side. Era aquesta. Lou Reed
Una senzilla porta entre habitacions en la casa sense número.
M'empenyés al passat, sense pretendre-ho.
El dibuix del recorregut de les boles en una taula de billar, imaginada. I begudes, sense provar.