Dins els nostres ulls hi han tots els dies que hem viscut.
I a la nostra veu, totes les paraules que hem après i dit i oblidat.

En el mirall hem veig, envellint. Però en la mirada, hi ha un encadenat de temps.
Soc jo, d’ara, però també soc el que era.

Un lent espellar imatges i dolor. Una aigua de superficie. Un pou que crema en el record. I a la galleda que puja, monstres o només aire, o objectes perduts,
coses que en el tacte del teus dits reviuen i moren.

Som molts, aqui dins. I no sempre estem d’acord. Encara que tots miren a la finestra,
el dia aquest en la pluja.