No amb mi.

En els rostres, màscares, i sota les màscares, res sinó la por, i la pròpia buidesa.
T’aixeques i parles i les mentides ofeguen les paraules.
La teva esquena, on he vist cremar les cases de lo que era la meva ciutat. Odi i venjança.
En tu he vist el carrer en el foc, i la gent cridant i morint.
En les teves mentides. Rancúnia per assassins cecs.

No amb mi. Per que jo visc aqui.
I aquest son els meus carrers, i aquesta la meva casa. La casa on vivim nosaltres.

Tinc 47 anys i he mort 4 vegades.
Un pou. Un badiu. El mar desprès de les vies.
Un carrer amb arbres. Unes escales d'estació de metro.
I unes altres de soterrani. Esglaons de malsons.

No se el significat del nombres que escric.
Tres amors i oblits que no conto.
De la memòria emergeixen lo que no és record.
Dos vuitanta, zero sis zero set.

Un joc blau, que escrius tu, i jo dic, i aquí acaba.
Territoris del vespre, amb el porticons encara oberts.
Qui podria sortir ara al pedrís de davant i respirar fort l’aire de la nit i els camps llaurats?
Ara, mentre ella feineja encara i elles dormen ja